PRIMERA EXPOSICIÓ INDIVIDUAL A BARCELONA DEL 23 D’OCTUBRE AL 16 DE NOVEMBRE DE 1970 A LA GALERÍA AS

DIRECCIÓ FRANCESC MESTRE

CINÈTIC KINETICÓS (movible, que es mou)

L'ART CINÈTIC, tot i estar mal entès o infravalorat, continua sent un repte per a les nostres capacitats i no deixo de perseverar i aprofundir en els seus valors autèntics. En citaré alguns:

• Reforça les nostres facultats d'imaginar, perquè ens allibera de la tradició pictòrica.
• Afegeix una nova dimensió a l'Art, per la incorporació del temps en l'obra, que és percebuda com a ritmes o pulsacions visuals pel nostre cervell.
• Ens fa reflexionar sobre la veracitat i exactitud de les nostres percepcions sensorials compromeses, ja que el percebut resulta d’impossible delimitació.
• La seva lectura atribueix invisibilitat al pla suport —sobre el qual és grafiat—, ja que la nostra visió, sense poder enfocar-lo, queda absorta en l'intent de captar la figura que estimula la nostra percepció visual, desbordada pels seus efectes que són percebuts com a moviments (KINESIS).
• Obre camins en el llenguatge tradicional de formulació d’imatges, deixant obsolets els conceptes de positiu —negre sobre blanc— o negatiu —blanc sobre negre— i els substitueix per formes en alternança de blancs i negres que actuen generant noves imatges, com a extensió les unes de les altres, donant lloc a noves línies que delimiten, o evidencien, altres figures en el que jo anomeno dibuixar sense dibuixar.
• Obre la nostra comprensió al fet abstracte de què és l’Univers, i ens apropa a la seva realitat com cap altra expressió artística ho ha aconseguit.

La seva percepció ens ajuda a comprendre l’equilibri com a resultat del moviment etern.

Imaginar moviment (KINESIS) a partir de l’estaticitat del dibuix no s’ha de confondre amb el conegut i contemporani Op Art (art òptic), que utilitza simples trucs òptics o decoracions impactants pel contrast cridaner que produeix el blanc/negre, tots dos hiperexplotats per la moda i el màrqueting.

El Cinètic no és simplement Op Art.

“L'ENTER SABER ULTRAPASSANT”

TEXT INTRODUCTORI AL LLIBRE SINE DIE

“Una exposició recent (a començaments del 2007) a la Kunsthalle Schirn de Frankfurt, comissariada per Martina Weinhart, ha demostrat que l’art cinètic i l’anomenat Op Art no són una estètica simple, reduïble a efectes òptics, sinó que posseeixen una cosmovisió del món, una intenció educativa i subversiva tant com els happenings i els environments dels anys 60.

L’espai vertiginós de miralls de Christian Megert a la Documenta 4 de Kassel el 1968, les instal·lacions de Rafael de Soto, Davide Boriani, Gianni Colombo, François Morellet, etc., són conseqüència de la lliçó combativa de Victor Vasarely i de Bridget Riley i d’una estètica internacional que recorre Europa d’est a oest i Amèrica de nord a sud.

Aquests artistes, com abans els constructivistes russos o els membres de la Bauhaus alemanya o els neoplasticistes holandesos de De Stijl, i després de la Segona Guerra Mundial els racionalistes italians i el poeta arquitectònic que fou Gio Ponti, es proposaren trencar les fronteres entre el disseny i l’art, entre ciència i tècnica, entre producció industrial i arquitectura, més enllà de fronteres culturals, polítiques o socials, sense perdre en això el coneixement clar de la diferència entre allò que és un objecte funcional i allò que és pintura o escultura.”

© Kosme de Barañano - Octubre 2008