Al ABRIL I MAIG DE 1971 ES VA EXPOSAR EN LA III BIENNAL INTERNACIONAL DEL DEPORTE EN LAS BELLAS ARTES EN LES REALES ATARAZANAS DE BARCELONA

CINÈTIC KINETICÓS (movible, que es mou)

L'ART CINÈTIC, tot i estar mal entès o infravalorat, continua sent un repte per a les nostres capacitats i no deixo de perseverar i aprofundir en els seus valors autèntics. En citaré alguns:

• Reforça les nostres facultats d'imaginar, perquè ens allibera de la tradició pictòrica.
• Afegeix una nova dimensió a l'Art, per la incorporació del temps en l'obra, que és percebuda com a ritmes o pulsacions visuals pel nostre cervell.
• Ens fa reflexionar sobre la veracitat i exactitud de les nostres percepcions sensorials compromeses, ja que el percebut resulta d’impossible delimitació.
• La seva lectura atribueix invisibilitat al pla suport —sobre el qual és grafiat—, ja que la nostra visió, sense poder enfocar-lo, queda absorta en l'intent de captar la figura que estimula la nostra percepció visual, desbordada pels seus efectes que són percebuts com a moviments (KINESIS).
• Obre camins en el llenguatge tradicional de formulació d’imatges, deixant obsolets els conceptes de positiu —negre sobre blanc— o negatiu —blanc sobre negre— i els substitueix per formes en alternança de blancs i negres que actuen generant noves imatges, com a extensió les unes de les altres, donant lloc a noves línies que delimiten, o evidencien, altres figures en el que jo anomeno dibuixar sense dibuixar.
• Obre la nostra comprensió al fet abstracte de què és l’Univers, i ens apropa a la seva realitat com cap altra expressió artística ho ha aconseguit.

La seva percepció ens ajuda a comprendre l’equilibri com a resultat del moviment etern.

Imaginar moviment (KINESIS) a partir de l’estaticitat del dibuix no s’ha de confondre amb el conegut i contemporani Op Art (art òptic), que utilitza simples trucs òptics o decoracions impactants pel contrast cridaner que produeix el blanc/negre, tots dos hiperexplotats per la moda i el màrqueting.

El Cinètic no és simplement Op Art.

“L'ENTER SABER ULTRAPASSANT”

TEXT INTRODUCTORI AL LLIBRE SINE DIE

“Una exposició recent (a començaments del 2007) a la Kunsthalle Schirn de Frankfurt, comissariada per Martina Weinhart, ha demostrat que l’art cinètic i l’anomenat Op Art no són una estètica simple, reduïble a efectes òptics, sinó que posseeixen una cosmovisió del món, una intenció educativa i subversiva tant com els happenings i els environments dels anys 60.

L’espai vertiginós de miralls de Christian Megert a la Documenta 4 de Kassel el 1968, les instal·lacions de Rafael de Soto, Davide Boriani, Gianni Colombo, François Morellet, etc., són conseqüència de la lliçó combativa de Victor Vasarely i de Bridget Riley i d’una estètica internacional que recorre Europa d’est a oest i Amèrica de nord a sud.

Aquests artistes, com abans els constructivistes russos o els membres de la Bauhaus alemanya o els neoplasticistes holandesos de De Stijl, i després de la Segona Guerra Mundial els racionalistes italians i el poeta arquitectònic que fou Gio Ponti, es proposaren trencar les fronteres entre el disseny i l’art, entre ciència i tècnica, entre producció industrial i arquitectura, més enllà de fronteres culturals, polítiques o socials, sense perdre en això el coneixement clar de la diferència entre allò que és un objecte funcional i allò que és pintura o escultura.”

© Kosme de Barañano - Octubre 2008